En una llegenda grega antiga, un pastor va descobrir accidentalment la magnetita, la qual propietat direccional va donar origen a la navegació primitiva. Avui en dia, la tecnologia maglev representa una de les aplicacions més fascinants dels imants, coneguda pel seu transport d'alta velocitat sense fricció.
El teorema d'Earnshaw del segle XIX afirmava que els imants permanents fixos no podien assolir una levitació estable, però els inventors van superar aquesta limitació: el 1912, Emile Bachelet va patentar un dispositiu de transport maglev, i vint anys després, Walter Kemper en va construir un prototip. El primer vaixell comercial maglev es va posar en funcionament al Regne Unit el 1984; actualment en funcionament a la Xina, Corea del Sud i el Japó, arriba als 270 mph, tot i que l'alt cost continua sent un inconvenient.
El maglev té dos tipus: Suspensió Electromagnètica (EMS), que utilitza electroimants per atreure el rail, i Suspensió Electrodinàmica (EDS) basada en la repulsió superconductora. A més a més, els coixinets de maglev són eficients energèticament i no requereixen manteniment. La tecnologia també s'està explorant per a llançaments d'astronaus, amb projectes com StarTram que pretenen reduir dràsticament els costos dels llançaments espacials.
EN