Llançament de la línia F del metroc de Buenos Aires marca l'avanç substancial de la primera nova línia de metro a la capital d'Argentina en 25 anys, però el projecte està entrellaçat amb entremesos històrics complexos, reptes econòmics i cooperació internacional.

I. Detalls Principals del Projecte

1. Planificació de la Ruta i Posicionament Funcional

• Ruta i Estacions : Connectant els districte de Barracas al sud i el de Recoleta al nord, la primera fase de la Línia F serà una ruta subterrània "express" amb 6 estacions, intercanviant-se amb les existents Línies C, E, A, B i D. Està planificat per estendre's a l'estadi icònic del Boca Juniors "La Bombonera" en el futur, servint com a nexe que enllaça centers comercials i monuments esportius.
• Estàndards Tècnics : Equipada amb sistemes d'alarma avançats i trens climatitzats, la línia utilitzarà una flota de 14 trens. La freqüència diària inicial s'espera que sigui de 307.000 passatgers, augmentant fins a 600.000 a llarg termini — equivalent al 50% del total actual de passatgers del metge de Buenos Aires.

2. Cronograma i Finançament

• Milestones Clau : La subhasta internacional està planificada per llançar-se a juny de 2025, amb la construcció que començarà el 2026 i les operacions que s'iniciaran el 2031 (existeix una discrepància d'un any amb l'objectiu anterior de finalització del 2030 del major Macri, que requereix verificació).
• Escala d'Inversió : El pressupost total és de 1.050 milions de dòlars, amb un 60% destinat a l'enginyeria civil, un 30% als sistemes mecànics-elèctrics i al material rodant, i la resta als costos de disseny i finançament.

II. Turbulències Històriques i Contradiccions Enraïrades

1. Plans Decenals i Batalles d'Adjudicació

• 2001–2016: La ruta va ser legalment aprovada per la legislatura de Buenos Aires el 2001 (Llei 670) i reafirmada el 2008 (Llei 2710), però el progrés es va aturar degut a conflictes amb el projecte no implementat del Ferrocarril Express Regional (RER) a l'estació Constitución, cosa que va deixar obsoleta una anàlisi de viabilitat realitzada per Systra de França.
• 2017–2022: Un nou procés d'adjudicació per als estudis es va retardar 14 vegades abans d'anul·lar-se en maig del 2022. Funcionaris del govern van descartar el projecte com un "emprendiment boig," destacant les pressions fiscals i les divisions polítiques.
• 2023–2025: Les equips interns van completar els "dissenyos bàsics de concepte" a finals del 2023, però el pressupost de 2025 no inclouia finançament per a la construcció — només repetint l'alegació dels darrers quatre anys de "avançar els dissenys d'enginyeria per a l'adjudicació", senyalant riscs persistents d'implementació.

2. Ostacols Econòmics i Institucionals

• Crisi Fiscal : L'inflació d'Argentina al 2024 va arribar gairebé al 300%, les reserves d'intercanvi estranger estaven en $28,6 mil milions, i la deuda pública ha arribat al 57,7% del PIB, fent difícil finançar el projecte de $1.05 mil milions.
• Cambis de Polítiques : La "teràpia de xoc" del govern de Milei ha inclòs la reducció de subvencions al transport públic (un augment del 360% a la tarifa del metrocarril el 2024) i la pausa en projectes d'infraestructura, amenaçant la viabilitat del finançament de la Línia F.

III. Retos i Riscos Actuals

1. Esquemes de Finançament Incert

• Dependència del Finançament Internacional : Excluent el capital local, el projecte depèn d'institucions com el Banc Europeu d'Inversions (que finançà les milloracions del metrocarril de la província de Buenos Aires) o models PPP, però no s'han assolit compromisos formals.
• Controls de Canvi Estranger : Reglamentacions estrictes de moneda posen riscs per a les empreses internacionals, ja que els ingressos en pesos podrien patir retards en la repatriació dels dòlars, disminuint l'apetit dels inversors.

2. Complexitats Tècniques i de Construcció

• Desafiaments Geològics : Nivells alts d'aigües subterrànies i proximitat a llocs històrics (p. ex., el Cementiri de la Recoleta) requereixen tunel·lament amb escut, augmentant els costos en un 40% en comparació amb la construcció a terra.
• Planificació Apertada : Construir 6 estacions subterrànies en cinc anys (2026–2031) és ambiciós, donat que hi ha una taxa mitjana de retards del 30% per a projectes similars a Argentina i la necessitat de coordinar-se amb les operacions existents del metge.

IV. Col·laboració Internacional i Oportunitats per a Empreses Xineses

1. Participants Potencials

• Actors Europeans : Systra de França (experiència en estudis preliminars) i el Grup ACS d'Espanya (expertesa en infraestructures a Llatinoamèrica) són contendor probables per a disseny i obres civils.
• Empreses Xineses : CRRC va proporcionar 45 vagons climatitzats per a la Línia A el 2013 i va obtenir un contracte de tren lleuger a la província de Jujuy el 2022; el Grup CITIC va participar en una adquisició de 279 vagonets de metrocarril, posicionant les empreses xineses de manera forta en material rodant i sistemes electromecànics.

2. Vantatges i Riscos per a l'Implicació Xinesa

• Foraçons : Experiència transferible des de projectes a Llatinoamèrica (p. ex., São Paulo, Santiago) i finançament polític potencial sota la Iniciativa Bany i Ruta (p. ex., prèstecs del BAI).
• Risques : Retorns de repatriació llargs (18-24 mesos d'espera en mitjana per als controls de canvi) i la precaució del govern de Milei cap a les empreses estatalment propietàries, el que requereix associacions per mitigar riscs.

V. Perspectiva Futura

1. Escenaris Òptims

• Avanç en el Finançament : Prèstecs a baix interès del BEI o FMI (mirant un préstec de control de inundacions de 2022 per a la província de Buenos Aires) podrien mantenir el projecte en marxa.
• Innovació tecnològica : Construcció modular (com es pot veure a la línia Thomson-East Coast de Singapur) i sistemes d' manteniment intel·ligents (p. ex., els mecanismes de resposta 24/7 de CRRC) podrien accelerar la llarga entrega i l'eficiència operativa.

2. Escenaris Pessimistes

• Col·lapse del Finançament : Una oferta fallida de 2025 podria reviure el cicle de 2014–2022 de "estudis i cancel·lacions", desviant el projecte indefinidament.
• Inquietud Social : Les mesures d'austeritat de l'administració Milei ja han provocat greuges; si la Línia F es percep com un "projecte d'elite", pot intensificar el malestar públic pel repartiment desigual de la infraestructura.

Conclusió