Un tren de passatgers superllarg format per 100 vagons i amb 4.550 seients s'enrosca a través dels revessos dels Alps suïssos com una "serp", completant un viatge de 24 quilòmetres amb una caiguda vertical de 790 metres. La trajectòria passa per 22 túnels (incloent-ne uns complexos que es torcen a través del cos dels muntanyes) i 48 ponts, amb el emblemàtic viaducte corbat de Landwasser destacant en el paisatge declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO (designat el 2008). Aquest espectacle encarna perfectament la fusió innovadora d'enginyeria ferroviària i topografia natural.
Construït per la Rhaetian Railway (RhB), l'energia principal del tren prové del disseny eficient dels convertidors d'impuls Bordline de l'ABB. Gràcies a un sistema de gestió d'energia precísament adaptat al terreny muntanyós, aquests components fan que la RhB estalvi 900 megavat-hores d'electricitat anualment, integrant els principis ambientals profundament en l'avanç tècnic de la seva formació super llarga. Enfrontant els reptes dels canvis dràstics d'altitud i naveguant un cos de tren de 4,5 quilòmetres a través de tunels corbats, el locomotora esdevé un model d'"arquitectura dinàmica" en l'enginyeria ferroviària, basant-se en una flexibilitat optimitzada dels bogies i sistemes de control avançats.
Aquesta innovació té les seves arrels en el dedicat compromís de Suïssa amb el transport ferroviari, que dura centenys. Per commemorar l'aniversari del 175è any del primer sistema ferroviari del país, la indústria ferroviària suïssa s'ha inspirat en la bellesa aspra del terreny alpin, centrant-se en "logros d'enginyeria" per aconseguir una coordinació fluida d'un centenar de vagons gràcies a avanços tecnològics. Aquest model d'"innovació impulsada pel paisatge" no només ha situat Suïssa entre els països amb la major densitat ferroviària a nivell mundial, sinó que també ha fomentat una cultura única de transport on els "trens es converteixen en part del paisatge".
Mentre el tren deslisa passant per aigües de derretiment glacial i boscos de conífers, el seu camí serpentin i les línies geomètriques del Viaducte de Landwasser formen un diàleg harmònic—tant un homenatge als miracles naturals com un símbol de l'ingeni humà conquerint els muntanyes.